Continuité

Aquest és un projecte que m´agradaria rodar a França. Sí "Mal fario" parlar d´un projecte encara a fer... hey! tanmateix els del cinema assumeixen com a certa la llei de Murphy així que donaré qualque pista de com van les coses... Anar van molt verdes de moment... hi ha una possible inversora disposada a cobrir les despeses... no m´ho acab de creure... ja veurem!

En tot cas dir-vos que és la primera vegada que m´atreveixo amb un texte que no és meu... bé el guió sí que ho és però estic parlant d´un conte de Cortazar sí sí Cortazar!... el conte és "Continuidad de los parques" i n´estic fent una adaptació (de moment) bastant eròtica, amb fantasmes i cinematogràfics bots d´una realitat a un altre...

Resulta tot molt difícil essent com és un homenatge a la lectura, un gran drama, un triangle amorós amb assassinat inclòs... o no!?... però no ho puc evitar la història m´enganxa amb locura. Realitat i ficció narrativa!! (Realitat i absurd, realitat i locura, realitat i màgia, realitat i televisió realitat i somnis ... curioses dualitats són casi sempre presents a les meves històries).

A més a més tenc les localitzacions perfectes i certes comoditats al voltant del rodatge; casa per l´equip, cavalls, tren d´època, bosc humit i frondós, Palauet ideal ...són massa coses a favor perque no m´hi posi enserio.

Interferències

Aquí teniu 3 fragments del video Interferències de Viatge d' estudis de l'IES Lluís Companys de Tordera.

Alerta que el primer fa por!

Slow Food

Slow Food (part I)


Slow Food (part II)

Qué dir d´Slow Food? darrera feina com a realitzador que em va fer plantejar no tornar-ho a intentar... si no fóra per n´Arantxa (fan única del... "producte") i per na Pepa Charro que durant el rodatge es va fer digne d'admirar per la seva gràcia i talent "coplero" (màgica despedida la del seu darrer dia de rodatge!!)... Aquesta nina triunfarà!
Del guió segueixo pensant que estava bé... rodonet... ambiciós (sense pretencions) però rodonet!. Ja m´ho va dir el senyor Dols... "si ho envies al concurs del CEF i tens la mala sort de guanyar... ja saps què poden produir! (Gran escola de Foto el CEF! i excel·lent feina la de n´Aline a producció (soleta-soleta pobreta!)). Emperò en Santander ja me va avisar el dia que recollia el premi: "¡Yo no te he votao!".

La pre-poducció, primer amb en Joan Dols i després amb en David Bonet també, va ser genial; visites amb en Joan Dols a quasi tots els desballestaments de Gimnèsia fins trobar la Ebro del 54... sessions de tècnic amb vinet a ca´n Joan Dols (Ah no! ara sí però en aquell moment... ca´n David!) i il·lusió, molta il·lusió!

Ja en rodatge veia com les coses anaven escapant; seqüències senceres que queien, personatges que desapareixien per complet, sense equip de vestuari i maquillatge (n´Aline va fer el que va poder compaginant producció i qualque moment de make up i vestuari), agressions d´espectadors del barri ( casi la "liamos" amb en Willy "El justciero" ) i per rematar... atac injustificable a Tortulango, l´Ebro del 54 que tant ens va costar trobar i amb tant d´amor fou restaurada i reconstruïda per na Fiona, na Sofía y el seu equip... Va quedar destrossada! fent impossible rodar el que quedava com estava previst. Pobre Jazz (el foquista) brutalment cremat pel sol o divertidíssim moment el de Javi Vicente que no apareixia a set i va haver de ser rescatat a les set del matí, en un estat qüestionable, de les urpes de "La Polilla"... De fet, amb el temps, pens que va ser un rodatge fantàstic tot i que no vaig quedar gaire content de l´acabat!

Emperò, tot i que no m´acaba d´agradar, hem de reconèixer que individualment i obviant les meves mancances en direcció i la tragèdia familiar que ens arribà en mig de la pre-producció...; les col.laboracions culinaries foren impagables, Koldo Royo aportà material, consell i ajustàrem els plats originals del guió a uns de millors seus, Pepa Charro ens va alegrar el drama... ella està meravellosa! en Melis ens va alliçonar a tots sobre professionalitat (i aquella dona que ve amb la cadira de casa i se posa a mirant-li els collo...), en Zuazaga va tenir la paciènciad´un sant... ja haviem rodat junts i ens tenia encisats amb aquells ulls tan expressius i aquella cara de caràcter! n´Eguriase va declarar-se tot un artista, el pobre Manu aguantà la manca (prevista) de pla, en Manuel Moreno acceptà fer de dolen en una història a on la resta eren tots bons, el nin quan es cridava acció aturava tota la malicia salvatge infantil que passejava al set i es lluïa i els Thomas Brothers... un 10!, sobretot gràcies a n´Adrià Martí per tota la increïble feina feta en "postpo" música, so i animació per suplir part del que no es va poder filmar... fantàstica la seva banda sonora... com sempre en les meves històries... original. (intentaré incloure al Blog part de les músiques fetes que no es van utilitzar al tall final... són brutaaals! Ets un Crack Adrià!)
Ah! agraïments al coreógraf del ball que no vaig poder incloure a crèdis i de qui encara no sé el nom. A tots els que hi participàreu ... gràcies!

Nu2

NU2 from Pedro Riutort on Vimeo.

Rodarge familiar-professional en el que he participat, aquesta vegada, com a Cap de Producció... (molt desagraïda aquesta posició). Tot i això ho tornaria a fer (sols per en Pedro!). Afortunadament na Flor ens ha fet la feina més fàcil... ningú podrà negar que per 2,21 cèntims per cap hem menjat de p... mare: Xili con carne, pollo amb gambes, amanides de pasta i llenties, truites i memorables quiches de salmó i bròcoli!!!ah! i no oblidem el Brownie, les cireres, maduixes i demés fruita fresca, així com el café nespresso gentilesa de´n Toni mr. solutions Joan.
Tot i haver sigut un rodatge difícil per en Pedrito... crec que tots hem tengut la sensació d´haver fet cinema. Rodatge familiar i ... "cordial" (llevat de les petites tensions necessàries perque les coses surtin bé!) i molts professionals a preu de cost!.
Ara ens toca esperar els resultats en el seu periple de festivals.

Gymnetes

“Sí, sí. Illes de natura endèmica; costes blaves i transparents, serralades indòmites o gent agitada i curiosa en recerca de presència històrica. Illes? No! Roques! Roques endogàmiques de futur fatídic, fecal i ferest. Malmenades aquestes per gent grollera: venuts i venedors (promotors alguns) i liberalismes de frenopàtic; un calador de pescadors inmobiliaris. Terres malbaratades pel tedi d´uns. Molts. Traginadors de saques d´antigues pessetes i d´armetjos i ferramentes per construir, destruir o per licitar els preus més indignes. Agressions constants: “un cafè amb llet? ¡No le entiendo! - Idò que sigui un white cofee, gràcies”. Traidors, indis-nadius sobretot, que ens faran llenegar de morros sobre el quitrà d´autopistes o el ciment de projectes fastuosos i aberrants que desdibuixen una fi propera a cops de buldózer i ens enfilen cap a un futur de certesa... una mar salada i eixuta... ja “non Nostrum”... Merda Nostrum!”

"Gimnetes", "De quitrà i de metles", "Armetjos de construcció", "Metlles a ran de terra",... o finalment crec el "dire" ha canviat el títol per "Somnis a 35 cèntims el kilo". Un any després d´haver escrit el projecte i renunciat a ell sembla ser que en Miquel Vives s´ha decidit a fer-ho... jo com a guionista he sigut el darrer en enterar-me... i encara no he vist el resultat... emperò m´és igual, m´agrada el fet d´esser sols el guionista, i m´agradi o no el producte final jo no l´hagués cedit si no estés content del guió... pel que m´han dit no és exactement el guió inicial... però... quan ho és?. En tot cas ha sigut una sorpresa i estic content que finalment s´hagi rodat... ara sols em queda veure´l!

Us en faré cinc cèntims de com començà tot això:

Aquest curiós projecte neix en una conversa de bar a on en Miquel Vives conta, o intenta contar, un estrany somni, al•lucinació o visió que havia tingut.

En aquesta imatge ell hi veia, cavalcant sobre les noves autopistes mallorquines, un nombrós grup d'indis nadius americans. Curiosa imatge,... estranya,... tal vegada... ridícula?... o això en pensava ell. Tant que no aconseguia fer-nos ho entendre, ni ell entendre el per què de la imatge. Parlava d'aquesta... "ridícula" visió tot llençant malediccions dels desastres que considerava sofrir com a amant d'aquesta la nostra terra; tot embullat i mesclant: animalades urbanístiques i cavalls, macro-autopistes i indis nadius americans, problemes d'aigua i més cavalls, quotidianes corrupcions i més indis, manca de dignitat d'un poble i més i més arguments descoordinats i llençats a l'atzar.

Essent, com érem a taula, "gent de cinema" no veiem cap punt d'unió, ni cap miraculós Mcgufin, ni cap trama o línia argumental ni tan sols sabíem si tenia, volia... o la idea mereixia cap guió cinematogràfic. Tot i això... dues setmanes més tard neixia, del cap ara també embullat d'en Miquel Àngel Llompart, "Gimnetes".

Una crida silenciosa als desastres urbanístics i als projectes de desmesura; un apunt de certes, quotidianes i corruptes, transcripcions telefòniques; una instantània rural d'una Mallorca a desaparèixer; uns mallorquins vistos com a indis en una reserva; ... una petita història d'immigrants; ...un conte africà a Europa.

I per què aquest títol? Idò perquè pensem que la història, tot i esser contada majoritàriament en wolof; parla, en definitiva, dels mallorquins i de Mallorca, és a dir; dels gimnetes i de Gimnèsia. Explicarem idò, breument, d´on ve el terme: Fa ja temps, concretament al 654 AC, els grecs entraven de nou en contacte amb els habitants de l'arxipèlag, amb motiu de les guerres greco-púniques. Dels illencs en parlaven els grecs com esquadrons militaritzats d'infanteria lleugera. A la infanteria lleugera, per l'escassesa de la seva indumentària, se'ls deia a Grècia els despullats, és a dir, en llengua grega, gimnetes. Aquest va ser, per consegüent, el nom que els grecs, en aquella topada, donaren als foners balears. Com a conseqüència, qualificaren les illes amb el corresponent adjectiu de pertinença, és a dir illes Gimnèsies... sí, sí, finalment sembla que el títol no serà aquest...emperò sense aquesta premisa mai no hagués escrit una història així.

....ELIPSI...

Hey ja és aquí... no comments

Reset

Projecte a la sueca... equip mínim mínim íntim íntim... Rodat a destemps i amb una curiosa planificació (la que es feia no era la que acabava essent) comença com una història molt complexa que finalment es fa més comprensible entre les mans del montador... Llevat del so ... massa bé va quedar!

Continuité

Aquest és un projecte que m´agradaria rodar a França. Sí "Mal fario" parlar d´un projecte encara a fer... hey! tanmateix els del cinema assumeixen com a certa la llei de Murphy així que donaré qualque pista de com van les coses... Anar van molt verdes de moment... hi ha una possible inversora disposada a cobrir les despeses... no m´ho acab de creure... ja veurem!

En tot cas dir-vos que és la primera vegada que m´atreveixo amb un texte que no és meu... bé el guió sí que ho és però estic parlant d´un conte de Cortazar sí sí Cortazar!... el conte és "Continuidad de los parques" i n´estic fent una adaptació (de moment) bastant eròtica, amb fantasmes i cinematogràfics bots d´una realitat a un altre...

Resulta tot molt difícil essent com és un homenatge a la lectura, un gran drama, un triangle amorós amb assassinat inclòs... o no!?... però no ho puc evitar la història m´enganxa amb locura. Realitat i ficció narrativa!! (Realitat i absurd, realitat i locura, realitat i màgia, realitat i televisió realitat i somnis ... curioses dualitats són casi sempre presents a les meves històries).

A més a més tenc les localitzacions perfectes i certes comoditats al voltant del rodatge; casa per l´equip, cavalls, tren d´època, bosc humit i frondós, Palauet ideal ...són massa coses a favor perque no m´hi posi enserio.

Making of NU2

La "periple" de NU2 per festivals és ja una realitat... nunca es tarde cuando la dicha es buena. De moment i mentres roda pel món aquí teniu el making of !!

Llenç

Rodat en pel.lícula de 16 mm. caducada, confiscada per la Kódac per morosa (Sa Nau no pagava!) telecineat en hi8 directament del visor d´una moviola dels setanta, capturat d´una còpia de VHS i convertida a AVI i finalment a Divx... Tot i això és possiblement el projecte personal a qui li tenc més estima. M´encantaria tenir el positivat de 16mm per poder montar-ho!
Rodat en dos dies contàrem amb la fabulosa col.laboració del pintor i escultor Jesús Palma que, tot i la voluntat que hi posava, no aconseguia relaxar l´ull per veure pel visor de la càmera. Discursió pictòrico-cinèfila de com veure un quadre desde el temps de creació i el punt de vista d´un espectador de cinema...
Gran moment el despertar psicotròpic, cap al final de rodatge, d´un divertidíssim Pablo Bohigas, ocult entre cadires, que no sabiem feia d´angel de la guarda del rodatge... o l´esgotament físic dels dits pols que feren de tràvelling desplaçant foto a foto un pesat sistema de subjecció de càmera.
Ah! bé! he de confesar que hi ha imatges robades a Jazz d´un projecte seu que es va colar en la mateixa bobina! De totes maneres ell ja ho sap i ho va consentir (anava un poc col.locat... però va dir que sí, que bé, que fantàstic!)

Don Dito

Genial l´estil imprès per Adrià Martí... secill, cercant la grandesa de The Pink Panther, de textura gratallosa, pur 2D... bé de fet hi ha certs moments "ocults" de moviment en 3D d´en Toni del Thomas.
Aprofitant una sèrie d´elements que ja estaven en marxa de la post producció d´Slow Food i amb la clara i genial idea d´un personatge ideat per n ´Adrià Martí (The Thomas Brothers Show), el guió, ideat a ca´n Angel (botelletes de pomada incloses ), el vaig escriure a França i enviat a n´Adrià via mail... a la meva tornada el projecte estava ja molt avançat i la música del senyor Martí apuntava a genial (com sempre). Un cop acabat va esser presentat al Festival MOVIENAUTA d´animació a on es va fer amb el segon premi (el primer va anar als Goya!).

Poker

Rodada en 16 mm. com a projecte de fi de curs, els alumnes de segons de cinematografia de Sa Nau signàrem el projecte en co-realització. Projecte típic Sa Nau; el pobre Miquel Ferrer no va poder mostrar a fons la gran feina feta en direcció artística perque el pobre Jazz Montané va esser expoliat de material d´il.luminació minuts abans de començar el rodatge. La còpia final quedà (junt amb altres feines) confiscada a la Kódak de BCN per morosa ( i això que nosaltres pagàvem religiosament les mensualitats). Per cert els vermells que veis haurien d´esser negres.
D´altra banda fou un rodatge (per a mi) divertit... llevat de la mil vegades repetida presa del contrapicat de Mari Carmen a qui li vaig haver de cridar infinitat de vegades "¡y tú que quieres retaco de mierda!"... des d´aquí una abrassada a n´aquesta la meva petita gran amiga.
Fantàstica experiència la de rodar en 16 mm. ... ara amb l´HD quí gossaria fer-ho?

Emperò no ens enganem... el projecte fou superat pel making of de Joan Carles Martorell, petit geni del grup que ja apuntava lluny... Fantàstic el currículum que el seguí d´ençà fins avui. Una abraçada per a ell des d´aquí. A mi encara m´emociona veure´ns. ¡Qué jovenets que erem!

H.P. Fowlty

(Part I)

(Part II)

Petit homenatge al món gansteril des del cap poc clar d´un esquizofrènic curiós. Curt ple de dificultats i rollos extranys, accidents de cotxe, incendis, problemes de pistatge de so (gran feina de so la de n´Albert), estrena fallida... Tot i això divertidíssim rodatge ple de records (aquella esglèsia apareguda de sobte després d´haver rodat 30 hores sense aturar ... ¡Naomi fabuloso recuerdo aquel!) o aquell chili con carne picant picant un Agost a 50º...

Aquest projecte començà primer per la música... fou un procés divertit. Tenía al personatge i necessitava una música que l´acompanyés... qualque cosa Funky... y així li vaig fer saber a Fabian E. Resta que es volcà de ple i començà a composar.
Finalment amb la pel.lícula ja acabada la música es va gravar d´una sola tacada al menjador de Guillem Seguí amb convidats tan especials com Santiago Bo o maese percusión Luís... Són uns cracks! A destacar el tema del restaurant "La italianita" interpretada per Fabian a la guitarra i Baban al violí.

Gràcies a Juan Molinero per estar-hi tant aficat i creure que el que feiem sí era cinema! i a Joan Carles per la serenitat que donava tenir-"lo"a rodatge... gràcies als col.laboradors tots! gràcies!!!
Sempre vaig pensar que aquest personatge, el detectiu Fowlty, valdria per una sèrie televisiva... del mercat de Santa Catalina a un mercat a Marrakesh, del teatre municipal a l´Òpera de Vienna, del Port de Palma a Bangkok, del parc de laFaixina al Central Park... Dues realitts, dues tècniques o textures diferents, Cromakey? no sé ... si qualque productor loco s´hi atreveix...

Heavy Zapping

"Heavy Zapping (TV the drug of the nation) "... primer curt ficció amb intenció. Neix jugant amb plastelina, de la mà creadora de David Llompart, ràpidament escrivim un guionet i ens posem en marxa. Rodat a deshores quan acabàvem al restaurant, tinguérem l´ajuda incondicional d´amics i sobretot de na Flor que estòicament aguantà el set pudent a tabac en una zona suposadament habitable de la casa...
El vam presentar, junt amb "retrat d´immigrants", a un concurs de video amateur a Inca... a on creim va guanyar el segon premi (o ho va fer "Retrats d´immigrants" ??!!)
Gran aventura la de filmar animació amb una càmera de video 8 sense mecanisme de foto a foto (la hi8! encara ni existia). Afortunadament els capsals del video 8 anàven sorrers i tardaven una estoneta en posar-se en marxa així ajudàven a que les vibracions del "trípode" (del foto a foto manual) s´aturssin i fes la foto (o 2, 3, 4 o 5 frames! ja que no podíem controlar-ho massa).

Epidemia

Projecte de n´Alberto (ñeñeñé, ñeñeñé) Díaz a on hi he tengut una participació extensa...no vaig esser-hi ni un sol dia de rodatge!!!... emperò que ho digui ell... he participat en els arreglos de guió, al pla de rodatge, logística i postproducció, pero sobretot... li he posat l´esquena perque hi plori.
Prolífic com és i de tir (de càmara) ràpid no el veig jo còmode en un projecte a on s´hi ha dedicat un poquet més de cura... esper que quedi content de l´acabat... de moment la foto de Jazz promet i en Manu, tot i ser, un inpres... (bon amic) és un crack d´actor. Sort amb el que queda de postpo Alberto!!!!

TRAILER

Cine-1

Si vols veure millor cap dels Flyers clica sobre la foto

Bé! sense cercar-ho massa he col·laborat a qualque cicle i pseudo-certàmen de cine o video amateur, així com al Certàmen d´Art Audiovisual organitzat a Pollença (ara fa un any... o dos) a qui els hi vaig passar part (casi tot) el material a projetar.
Ara estic preparat el cicle de cinema a la fresca de Sineu pels qui ja vaig fer el de Cine-1 de Tardor i el cicle infantil Cine Fantasia. Els flyers els vaig fer pensant en que fossin impressos en paper de color; rollo flyer de pub escocès... va dur feineta fer-los, però n´estic content; dels dissenys i dels textes.

CineFantasia

Proyecta

Millor no dir massa d´aquests festivals... estàren bé, molt bé, ple d´experiències positives... gran nit la d´en Juanma Bajo Ulloa, increïble personatge en Samuel Menkes, En Juanan va lligar-se a una del jurat i... va gunyar! emperò no diré res més del festival... basta veure l´indio de la foto... No more coments.

Na Mia

Aquí hi trobareu, de moment qualque video de na Mia, i més endavant el que ella vulgui tenir!

Començarem pel primer video domèstic Papa Passion!

Na Lua

Aviat tendrem Video domèstic de na Lua

Je pense a vous

Una cançó, ... un pensament.

Copsats per una natura que més que capritxosa sembla malparida, aquesta nova fatalitat, d´una existència per a mi tan propera, remou merdes del passat i aventura pors que ni volem ni necessitem. Els que aquí quedem pensem en tu... ara i sempre fins que la providència, que per a mi no divina, ens colpegi de nou tendenciosament. Je vous aime Geneviève...

Aguilarte

(Teclat francés... manquen acccents i més)

Dani Aguilarte, un més de la "mogudeta" de per Palma amb qui vaig fer una infima col.laboracio i amb qui desitjaria treballar més estretament en un futur... de moment li faré la pilota penjant qualque feineta seva... també historia de donar un poc més de calitat al blog.
Començaré amb Desesperacion a on, amb na flor, ferem unes traduccions del guio i petits ajusts de maquetacio... ah! i una figuracio en una casa de put... ostia tu quina eslovaca la de la barra americana!!

Aqui ve ara l etern trailer de KEY... que tots desitjem veure acabat un dia


Clica aquí si el vols veure sencer... Por fin!!!

I per acabar... Animalicos, historia tendre i cruel a parts iguals que a mi personalment em va encisar.

Universe Valerie

Festa sorpresa a na Valerie... i ja que no hi podia esser... broma-revival videogràfica.

Primer dia d'skate de na Lua

En Troni al paredón

Aquí teniu el vídeo de´n Toni que vàrem passar al sopar de noces... són tres pecetes editades a França baix els síntomes d´una sinusitis frontal (migranya brutal).
Gràcies als pocs que us enrollareu i em passareu les fotos a temps... tot i així la manca de varietat d´imatges canta un poc!

Johanna Quinn "Britannia"

Excel.lent animació que vaig descobrir de jovenet a un "Metropolis" i que recentment he retrobat... Sincera reflexió d´una dibuixant anglesa i la fi de l´imperi colonial britànic!

Back to Hard to soft !

Ezekiel

Dins el marc del festival de música "La terre du son" a Tours... ens trobàrem amb els amics de´n Jerôme (mi cuñáaaooo): Ezekiel!; Hard electrònic amb una posada en escena interactiva audiovisual impresionant!,... què te cagues! Tot això desprès d´haver vist un Keziah Jones despistat però autèntic i acompanyats d´un grup convidat a compartir temes k també te cagues... els Narrow Terence... violí i veu rollo Tom Waits!...La mescla: Brutaaal!... ara sols me falta veure a Rodri en acció ams els Trilobite! k semblen sonar de p... mare!

Keziah Jones



Narrow Terence



Trilobite



i que la música us acompanyi!

Happy dancing world!

Quí fóra aquest tipo!

Where the Hell is Matt? (2008) from Matthew Harding on Vimeo.

Charolito Romaní

De Son Gotleu en surt de tot! (un altre dia parlarem de´n Joan Dols). En Charolito(Manuel Barros); músic, artista, lector, actor i poeta és, primer que tot,... un amic, però si res he de dir d´ell és que és la joieta encara no descoberta del panorama actual del hip hop nacional i que amb sols 2000 còpies del seu darrer disc, “Te acuerdas de mí”, ens fa una de les propostes més originals en clau de Hip Hop (poc convencional) des dels inicis d´Mc Solar. Aires barrocs i un poc de flamenquillo envolten el caliu de la seva personal veu amb unes lletres (menys unes) que van més enllà de barris, cotxes, dones espectaculars i "vacileos" urbans. Una formació actoral carregada de textes clàssics i un maleït accident que el confinà 3 anys en un llit a on sols podia llegir, fan d´aquest autor un poeta a ritme de Hip Hop.
L´altre dia vaig tenir el plaer d´esser pressent en una sessió de doblatge a on ell hi posava la veu... Òstia tu quina veu... però el millor... la sortideta enològica de després acompanyats de Pablo Bohigas (un altre Crack!)

La birreria

Aquest vídeos, desincronitzats de so (!?), es feren a correcuita i amb imatges baixades d´internet... La idea era fer un fons de video per deixar de fons el dia que inauguraven la Birreria...

Gran cervesseria la birreria!... una pena que en Toniet ja no hi tengui part... Imagin que no faig mal a ningú si us convid a passar-hi i fer-hi una cervesseta! Quedau-vos amb la pissarra de la barra! impressionant i sempre plena de sorpreses, delicies i curiositats!

Aquí hi ha la resta de vídeos que es feren per a la inauguració... falta una horeta més d´imatges que millor no penj ja que no tenen gaire més interés que omplir el plasma del bar amb imatges de cervessa...

Salut! i bona birra!

Bebo i percussió

Spaghetti Karate

Hey... no puc evitar-ho ho de confessar... Som fan d´aquesta seqüência. Hi va haver una època que ens reuniem un parell i ens passavem la nit bevent cervessa i mirant Hong kong movies!

Some photos

Aquí teniu un parell de fotos nostres...
quan dic nostres vol dir que les bones
són segurament de na Florence!

Aquestes són més rollo family & friends...
pornografia infantil i imatges d´impacte...

Le Colombier

Possible dormitori pel rodatge de Continuité... si trobem els diners necessaris!. Aquest és l´estat en el que estava fa temps. Enguany ja presentava una habitabilitat més que suficient.



Aquest altra video és un "remerciement" (per donar les gràcies) de n´Hervé a aquells que l´ajuden en la reforma. Una parida domèstica meva més!